Hi ha un vincle que travessa generacions i construïx la nostra manera de ser: el de les mares i les iaies. Elles han sigut i són puntals en les nostres vides, amb una presència imprescindible. Amb les seues mans i paraules mos han cuinat, pentinat, mimat, ensenyat, corregit i ens han donat suport. I amb els seus actes han sigut el millor exemple de fortalesa i amor incondicional, una força invisible que sosté famílies senceres.
La societat canvia, igual que la maternitat i la vellesa. Però hi ha una cosa que encara es manté intacta: el paper essencial d’estes dones en la transmissió de valors, l’acompanyament emocional i la construcció d’una llar que sovint s’articula al seu voltant. Elles han sostingut el pes de les cures, sovint sense el reconeixement que mereixen, en un suport que massa sovint donem per fet.
Més enllà de l’àmbit familiar, mares i iaies han sigut motor de les nostres comunitats. Han participat en associacions, han mantingut vives tradicions, han tingut cura de persones dependents i han contribuït a fer poble des de la discreció. Sovint sense ocupar titulars ni càrrecs de responsabilitat visibles, han sostingut una part important de la vida col·lectiva. La seua experiència continua sent una font d’aprenentatge que no hauríem de menystindre.
Cal honorar-les amb fets, no només amb paraules: corresponsabilitzant-nos en les tasques que històricament han carregat a l’esquena, valorant la seua saviesa i escoltant-les com se mereixen. Perquè han sigut els nostres referents, i és de justícia que les tractem amb dignitat i respecte. Elles han fet molt per natros; ara, mos toca fer per elles.
